Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle X a XII |
---|
Estil | Romànic |
Situació |
Camí de Santa Magdalena, prop del final del carrer dels Pescadors |
Interès | Especial interès |
---|
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
---|
Cal interven- ció urgent | Necessita intervenció urgent |
L'ermita, que es troba en un estat gairebé ruïnós, conserva, malgrat tot, bona part de la seva estructura. Té planta rectangular amb absis (totalment en runes). La façana principal està feta amb pedres poc escairades, amb un portal d'entrada d'arc rodó i de pedres més o menys escairades que formen el dovellat. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana i està feta amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb lloc per a una sola campana (que ja no hi és). Només es conserva una part de la nau.
L'ermita actualment forma par de les dependències privades d'una casa de pagès. En excavacions recents [abans del 2010] s'han trobat les restes humanes del què pot ser un monjo templari del segle XII. També s'han trobat restes de ceràmica de principis del mateix segle. S'ha pogut identificar la part més antiga de l'església, que correspondria a la part inferior de les parets, essent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.
L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès. L'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses. Al llarg de la seva existència sempre ha tingut renom i fama de poder i riquesa. A finals del segles XVII els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització del Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard va ser comprada per un particular. Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la mesa de l'altar i la campana passen a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità