Cementiri de les Corts
(Barcelona | Cementiri de les Corts - Barcelonès)

Les Corts va esdevenir municipi independent quan es va segregar de Sarrià, l'any 1836. El seu impulsor i primer alcalde va ser Vicenç Cuyàs, el qual va cedir uns terrenys de la seva propietat -situats on ara hi ha el tanatori- per construir el primer cementiri -anomenat Santa Maria de les Corts-, que va ser projectat per Josep Oriol Mestres el 1846. Aquest primer cementiri va ser ampliat l'any 1885, pel costat de ponent, on ara hi ha els departaments segon i tercer, la part més antiga de l'actual cementiri.

Durant el darrer terç del segle XIX, la població del municipi va augmentar de forma molt notable i això va fer necessària la construcció d'un cementiri nou. Algunes fonts indiquen que aquest va ser inaugurat l'any 1897, tot i que no hi ha cap document que ho acrediti. El que se sap (gràcies a la investigació de Mercè Alabern) és que, l'any 1913, es va dur a terme la important reforma i ampliació projectada per Pere Falqués, amb l'ajut d'Agustí Domingo Verdaguer, que el va substituir a la seva mort, l'any 1916. Tant l'edifici administratiu, situat fora del recinte, com la porta, el mur de tancament i, sobretot, la capella interior, responen a l'estètica modernista vigent encara a l'època de la construcció. Posteriorment, s'han anat duent a terme noves ampliacions. I, l'any 1993, es va construir un modern tanatori, obra de Marina Salvador.

Un recorregut pel cementiri ens permet admirar sepulcres i panteons de diverses èpoques i estils, alguns d'ells amb treballs escultòrics de gran vàlua. Destaca especialment el gran panteó-fossar on reposen les despulles dels soldats morts a les guerres de Cuba i Filipines. També hi ha un recinte independent destinat a cementiri jueu.


Pascual Sanpons, Oriol: Barcelona i l'antic Egipte. Història d'una fascinació. Viena, 2022

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí