Monestir de Pedralbes
(Barcelona | Monestir de Pedralbes - Barcelonès)

El convent de monges clarisses de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II, l'any 1327. La seva construcció s'havia iniciat molt poc temps abans, i per això, i pel fet d'haver-se conservat gairebé intacte, és un dels monuments gòtics més homogenis i més il·lustratius del gòtic català del segle XIV.

En morir Jaume II, aquell mateix any, la reina es va retirar al monestir, en una part habilitada com a palau, que es va enderrocar després de la seva mort. El convent tenia habitualment unes quaranta religioses, en bona part procedents de famílies nobles, i va gaudir de gran prosperitat durant els segles XIV i XV.

El conjunt monàstic formava un recinte emmurallat, amb dues portes fortificades. Al voltant del convent es van anar construint algunes cases on residia el servei del monestir, i un convent de frares franciscans (el Conventet) que assistien espiritualment a les monges.

Amb la desamortització de 1835 el cenobi en va poder mantenir la propietat. L'església es va restaurar el 1894 sota la direcció de Joan Martorell; durant el segle XX s'han fet també diverses obres de restauració.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí