Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Neoclassicisme |
---|
Autor | Josep M. Pericas Morros (reforma) (atrib.) |
Situació |
Plaça de l'Església |
Documentada l'any 922, dins el terme del castell de Solterra, tot i que el seu origen pot ser anterior, segurament de l'època de Guifré el Pelós, alçada per soldats francs que la dedicaren al bisbe de Poitiers, Hilari, en un turó pla ipsa calmo d'on prové el nom Sacalm.
L'edifici ha sofert nombroses reformes al llarg dels segles. De l'església romànica, consagrada el 1199, en resta només una part del portal, ara situat a l'interior, sota el cor, que presenta dues arquivoltes esculpides amb motius de cintes i palmetes entrellaçades. Des del 1854 era la porta del cementiri vell.
Va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV i va haver de ser reconstruïda l'any 1480. Ampliada de nou segle XVI, a mitjan XIX va patir una profunda reforma que li va donar el seu aspecte actual, classicista, amb tres naus i un destacat campanar de torre, iniciat el 1860 i coronat l'any 1922, segons projecte atribuït a Josep M. Pericas. El baptisteri i les capelles estan decorats amb pintures d'artistes com Eduard Xandri o Massagué.
A inicis dels 90 es va restaurar la façana, que lluu esgrafiats signats per E. Julià.