Balneari de la Font Picant
(Sant Hilari Sacalm - La Selva)

Construït l'any 1880, va funcionar com a balneari fins l'any 1936 aprofitant l'agua mineromedicinal de les seves fonts: la font de Sant Josep, la de Santa Escolàstica i la de Santa Teresa, de les quals brolla aigua bicarbonatada i ferruginosa, indicada sobretot per a la litiasi renal. La primera, coneguda popularment com la Font Picant, és la més antiga (1779). Sembla que el rei Ferran VII d’Espanya, es feia portar l’aigua de la Font Picant per combatre els seus atacs de gota. Les altres dues es van descobrir el 1877. I quatre anys després es va inaugurar el balneari, conegut a la contrada com l'Establiment, propietat de la família Martorell-Saleta.

Inicialment era un edifici de dues plantes que, mercès a l'èxit, es va ampliar i remodelar quatre anys després. Es coneixia com Hotel Martín, pel nom del seu director, Martí Pagès. L'any 1905 va passar a mans de la família Ribot. Durant la guerra civil va ser convertit en Hospital Militar i ja no va tornar a obrir les seves portes com a balneari.

Juan Pedro Montero, president de la Fundació Font Picant, ens fa arribar la següent informació:

Història recent:
A l'octubre de l'any 1985 Josep M. Ribot i Mundet ha signat un acord per llogar sense cap ànim de lucre, les instal·lacions de l'antic balneari de Sant Hilari - Font Picant, per l'inici d'un projecte de rehabilitació bio-psico-social en persones i arquitectura, promogut pels Drs. Josep M. Blanch i Ribes i Juan Pedro Montero de la Bandera, amb projecte de l'arquitecte Gustavo Barba, en representació d'un embrió de fundació privada per la rehabilitació de persones afectades per el consum de substàncies psicoactives d'us lúdic centrades en l'heroïna i complicades per l'inici de la epidèmia de la sida, de naturalesa professional i modalitat "Aprendre treballant i compartint experiències"

L'ocupació de la finca s'hi ha produït el 18 maig de 1986, desprès d'una forta nevada d'hivern, malgrat que les condicions proposades per l'inici de la experiència era prevista a finals del 85. Així, vint persones, dos matrimonis amb els seus cinc fills petits, de 18 a 28 anys, subvencionats per l'INEM Barcelona (amb la modalitat salari - risc), es traslladen des de Barcelona cap a Sant Hilari i s'encarreguen de la neteja interior i exterior fins el 22 de setembre de 1986, quan es signa a Arbúcies l'Acta de Constitució de la Fundació Font Picant, presidida per el Sr. Josep M. Ribot amb participació de totes les persones presents, tècnics i malalts per dependències incloses.

A l'any 1988 es posen en marxa les escoles-taller fins l'any 1993 i es dona continuïtat a la rehabilitació -per cas d'ara, "arquitectònica", sota el paraigües del Fons Social Europeu i el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya amb els projectes de l'arquitecte José Oreggioni. Les Iniciativa Horitzó, Treball-Horitzó i Integra, les quals possibiliten el desenvolupament d'un Centre Especial de Treball centrat en l'hoteleria i reconstrucció amb remodelació progressiva, mes tard ha sigut avortat per la pressió dels interessos comercials de Sant Hilari a finals de 1999. Es tanca així l'activitat de l'hotel i mig projecte europeu.

El Projecte Self-Tours amb Alemanya, Irlanda del Nord i nord d'Itàlia incorporava, des de 1992, el projecte "El Pasteral" dins la Iniciativa Integra del Fons Social Europeu amb la conformació d'un complex turístic entre Les Guilleries, aeroport de Girona-Costa Brava. Malgrat l'interès de les parts ha quedat detingut per la mort insospitada de l'arquitecte José Oreggioni.

La Fundació deixa les instal·lacions del balneari a l'any 2000; fa entrega de claus al seu propietari i es trasllada a Sant Miquel de Maifré, molt a prop de Susqueda, on ara (2018,) dona continuïtat al tractament de Persones Marginades per Consum de Substàncies Psicoactives desprès de la restauració dels edificis utilitzats per residència de treballadors a l'embassament de la pressa.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí