Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle X a XII |
---|
Estil | Romànic |
Situació |
Camí que surt del nucli de Valleta o bé camí GR-11 que surt de Llançà |
Interès | Especial interès |
Possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles, documentada des de l'any 877, quan deuria ser una cel·la monàstica. Posteriorment va ser església parroquial i es conserva l'acta de consagració, datada l'any 1029.
És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular precedit per un presbiteri una mica més estret que la nau, coberts amb volta de canó. Per la tipologia de l'aparell i la forma de les obertures es detecten dues etapes constructives. La part de l'absis és la més antiga (podria ser del segle X o bé de l'època de la consagració, en aquest cas adoptant formes arcaiques). La porta i finestres de la nau són d'estil romànic tardà, de les acaballes del segle XII o potser del XIII.
L'església, restaurada gràcies a la pressió popular, l'any 1983, es troba en molt bon estat i en un entorn natural encisador, allunyat del urbà però de fàcil accés. Al costat de la capella hi ha les restes d'una masia, ja esmentada en un document de l'any 1019.