Tipus | Edifici residencial |
Període | 1911-1929 |
---|
Estil | Modernisme |
---|
Autor | Antonio Alcaide de la Fuente |
Situació |
Pi i Margall, 26 |
D'estil semblant a la casa veïna, del mateix promotor, autor i any (1922), s'inscriu encara dins els paràmetres estètics del Modernisme, malgrat la data tardana. És una casa unifamiliar en cantonada, de colors cru i verd, amb un xamfrà arrodonit, en el qual hi ha una finestra geminada amb columneta central. Les finestres de la planta baixa estan decorades amb ceràmica disposada com taulers d'escacs.
És la casa Tomàs Geli, molt més gran que la de Bruno. Per V. Morales, tant una com l'altra mostren elements propis del modernisme, però també de l'arquitectura gòtica, mudèjar, plateresca, barroca espanyola... Segons aquesta autora, Alcaide és un arquitecte eclèctic que intenta definir un estil nacional espanyol tornant a les arrels, diferent i alhora,"superador" del modernisme català. Veu aquest com una desviació (un manierisme?) respecte a aquelles formes "autèntiques" de la tradició espanyola.