Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle X a XII |
---|
Estil | Romànic |
Situació |
Ctra. GIV-6301, entre Montiró i Pelacalç |
Interès | Especial interès |
Situada enmig de camps, entre els poblets de Montiró i Pelacalç. D'aquest últim poble en va ser parròquia fins al segle XVII, i després sufragània de Sant Sadurní de Montiró. Va convertir-se en santuari marià i gaudí d'una gran tradició durant el segle XVIII, alimentada per la llegenda d'una pastora que va trobar una imatge dins la soca d'un om. Se la invoca per afavorir la parla dels infants o retornar-la als muts.
L'església la trobem documentada des de l'any 1279 (Sancte Marie de Ulmo) tot i que l'edifici degué ser construït al segle XI. Malgrat les reformes posteriors, conserva bona part de l'estructura romànica, tot i que ha desaparegut l'absis. És romànica la porta, tot i que tardana (segle XIII), formada per un arc en mitja canya, de punt rodó, resseguit per una arquivolta escaquejada. Sostenen l'arc dues columnes amb capitells amb ornamentació vegetal. La nau té volta apuntada i està flanquejada interiorment per arcades cegues amb les impostes esculpides.