Església de Santa Eulàlia d'Unha
(Naut Aran | Unha - Val d'Aran)
Unha - Església de Santa Eulàlia (Foto: Albert Esteves, 2017)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Període | Segle X a XII |
| Estil | Romànic |
| Situació | Carrer de Santa Eulàlia |
| Interès | Especial interès  |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Santa Eulàlia d'Unha és l'església parroquial de la població d'Unha. Fou bastida dalt d'un turó, on s'agrupen les edificacions que formen al costat del clos del cementiri. És un edifici romànic, de planta basilical trapezoïdal. És de tres naus desiguals, separades per arcs formers que descansen sobre columnes. La nau central té coberta amb volta de canó la central, i les laterals de quart de cercle. Totes les voltes són reforçades per arcs torals. Dels tres absis, decorats exteriorment amb arcuacions cegues i faixes llombardes sota fris de dents de serra, el central és més profund i mostra un ample espai presbiteral. Tots tres absis presenten obertures de doble esqueixada. El mur de migjorn està recorregut per una sèrie de mènsules amb decoració de caps d'animals. Hi ha també el portal que és molt senzill, format per un arc de mig punt dovellat. Al capdamunt hi ha un carreu amb el relleu d'un crismó.
A ponent s'alça el campanar bastit el 1775, de planta quadrada que esdevé octogonal, té un curiós acabament de tipus orientalitzant, molt diferent dels de la resta de la Vall. Al mur de llevant s'alça un campanar d'espadanya.
A l'interior guarda un altar barroc (1736) de Santa Eulàlia de Mèrida a l'absis major i dos més, també barrocs (segle XVIII) a les absidioles, un de la Verge del Roser i l'altre de la Crucifixió de Jesús.
Igualment, a l'interior s'hi troben frescos romànics, barrocs i renaixentistes, descoberts a finals dels 1990.
A l'absis, darrere el retaule, es troba una part (in situ) d'un Pantocràtor romànic, del segle XII. S'hi troba representat Crist en Majestat, envoltat de la màndorla, i la representació simbòlica dels quatre evangelistes (l'àliga de Sant Joan, el lleó de Sant Marc, el brau de Sant Lluc i l'àngel de Sant Mateu). A la zona interior es troben representats els apòstols (o el col·legi cardenalici).
A la paret Nord hi ha escenes de la Passió de Crist, d'inicis del segle XVI. N'hi ha un segon amb la representació de la vida d'un Sant.
A la paret Sud s'hi troba una representació de les Virtuts, de l'època renaixentista.
A ponent s'alça el campanar bastit el 1775, de planta quadrada que esdevé octogonal, té un curiós acabament de tipus orientalitzant, molt diferent dels de la resta de la Vall. Al mur de llevant s'alça un campanar d'espadanya.
A l'interior guarda un altar barroc (1736) de Santa Eulàlia de Mèrida a l'absis major i dos més, també barrocs (segle XVIII) a les absidioles, un de la Verge del Roser i l'altre de la Crucifixió de Jesús.
Igualment, a l'interior s'hi troben frescos romànics, barrocs i renaixentistes, descoberts a finals dels 1990.
A l'absis, darrere el retaule, es troba una part (in situ) d'un Pantocràtor romànic, del segle XII. S'hi troba representat Crist en Majestat, envoltat de la màndorla, i la representació simbòlica dels quatre evangelistes (l'àliga de Sant Joan, el lleó de Sant Marc, el brau de Sant Lluc i l'àngel de Sant Mateu). A la zona interior es troben representats els apòstols (o el col·legi cardenalici).
A la paret Nord hi ha escenes de la Passió de Crist, d'inicis del segle XVI. N'hi ha un segon amb la representació de la vida d'un Sant.
A la paret Sud s'hi troba una representació de les Virtuts, de l'època renaixentista.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí