Església de Santa Maria. Crist Majestat
(Caldes de Montbui - Vallès Oriental)


Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Graciel·la Vidal, 2014)

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Graciel·la Vidal, 2014)

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Cartell in situ

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Cartell in situ

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Marcel·lí Gausachs -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, c.1925)

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat

Caldes de Montbui - Església de Santa Maria. Crist Majestat (Foto: Manuel Genovart -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1921)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Església de Santa Maria. Capella del Santíssim
InterèsEspecial interès Interessant
És una de les majestats romàniques més populars de Catalunya i no per casualitat. És considerada com una veritable obra mestra, per la seva qualitat i bellesa. Va ser destruïda l'any 1936, però, sortosament, es va salvar el cap i, a partir d'ell i de les nombroses imatges conservades, es va poder reproduir fidelment la resta del cos, treball dut a terme per l'escultor barceloní Josep Rius.

Tal com assenyala Rafael Bastardes*, ofereix com a particularitat el fet de portar túnica i mantell, aquest especialment cenyit, un fet que ha generat força controvèrsia entre els especialistes. I, pel que fa a la túnica, no acaba en horitzontal, com és habitual, sinó formant plecs en ziga-zaga. Un altre fet singular és que els peus reposen sobre un relleix. Aquests detalls han fet suposar que es tracta d'una obra bizantina importada tot i que altres autors (Cook, Gudiol) la relacionen amb els mestres tolosans del segle XI-XII. Per mossèn Trens, en canvi, seria de finals del XII, si no del XIII. Bastardes s'inclina per acceptar la hipòtesi bizantina, atès el seu extraordinari refinament tècnic, allunyat de la sobrietat i la simplicitat de la tradició local.

*Rafael Bastardes <>. Artestudi, 1978.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català