Casa Eulàlia Tarragó
(Barcelona | Poble Sec - Barcelonès)

Projectat el 1911 pel reputat arquitecte Josep Domènech Estapà, no es va enllestir fins a l'any 1916. És un edifici de planta baixa i cinc pisos, que combina diversos materials a la façana: el maó vist, que es prodiga a la planta baixa, al primer pis i al coronament, l'estucat llis amb esgrafiats i la ceràmica vidriada, la qual podem veure sota les llosanes dels balcons del cinquè pis, a més d'altres detalls repartits per la façana. Té elements força originals, com les cartel·les de maó vist que semblen suportar el balcó del tercer pis, o el mur que fa de testera, amb teulada a quatre aigües. Tot plegat li atorga una personalitat que no tenen altres edificis de l'època.

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i cinc plantes pis, amb coberta planta i amb tres forats per planta, amb un eix molt marcat. L'edifici presenta elements suficients que el singularitzen dins del Poble Sec. A més, té molts paral·lelismes amb la Casa Llopis Bofill, obra d'Antoni Gallissà (a la cantonada dels carrers València-Bailèn), i d'ell podem destacar una combinació de paraments d'obra vista, pedra i esgrafiats, amb arcs de maó vist a la planta baixa, motius ornamentals esgrafiats als paraments cecs amb un cromatisme similar, balcons amb ceràmica i un element central de coronament cobert a quatre aigües. També cal destacar les diferents solucions de suport dels balcons: mènsules de pedra, cartel·les d'obra vista i baranes de ferro forjat, així com el disseny de les baranes i de les persianes. Tot això representa una unitat formal, singular dins de l'obra de l'autor. Només a la Casa Domènech i Estapà (València, 241) utilitza materials similars però amb una interrelació molt diferent. En conjunt, tot i els anys de diferència entre el projecte d’Antoni Gallissà (1902) i el d'aquest (1911), estem davant d'una de les obres més interessants i singulars del Poble Sec.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí