El Molino
(Barcelona | Poble Sec - Barcelonès)

És sens dubte el cafè-concert més popular de Barcelona. Originalment, era només una construcció de fusta, inaugurada l'any 1898 amb el nom de La Pajarera Catalana. L'any 1910 es va construir l'edifici actual, amb el nom de Le Petit Moulin Rouge. El projecte va ser encarregat al prestigiós arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Posteriorment, l'any 1929, es va reformar la façana i s'hi va afegir el seu característic molí, amb les quatre aspes lluminoses que s'han fet tan populars. El Molino (nom que va prendre un cop acabada la guerra) va arribar a gaudir de gran èxit durant el franquisme, fins que va començar a decaure cap als anys vuitanta. L'any 2010 l'estudi BOPBAA -i Fernando Salas en l'interiorisme-, van portar a terme una espectacular remodelació arquitectònica que pràcticament només va mantenir la façana i es van reprendre els espectacles, més adaptats als gustos del segle XXI.

Edifici emblemàtic del Paral·lel barceloní i un dels dos que queden dempeus dels molts locals de cafè-concert que van obrir-se a la ciutat. El mateix Manuel J. Raspall en fou l'autor d'uns quants. El Molino s'ha convertit sens dubte en el més representatiu, tot i que els seus valors arquitectònics exteriors no són el més important. La màxima esplendor decorativa es concentra a l'interior, dins de l'estètica i amb el cromatisme imperants en locals d'aquest tipus que simbolitzen la dècada dels anys 1910. Exteriorment, el projecte de Raspall (que coneixem gràcies al projecte de reforma de 1929, on es troba el plànol de "l'estat actual") era d'una austeritat sorprenent: superfícies planes, finestres sense cap ajut decoratiu i una senzilla cornisa, recta pel carrer Roser que, només als extrems de la façana principal, es trencava formant unes peces pedrenques d'indubtable influència vienesa, que són les úniques concessions decoratives del projecte original. El projecte original de Raspall no incloïa l'últim pis central ni l'escenografia d'El Molino, col·locat posteriorment, seguint la imatge del parisenc Moulin Rouge quan l'any 1929, coincidint amb l'Exposició Internacional de Barcelona i el nombre de visitants a la ciutat, s'encarrega a l'arquitecte Josep Alemany la reforma i ampliació del local. Aquest projecte preveia l'augment d'una planta i la realització d'una coberta terrat. Decorativament i com a element publicitari identificador del local, es va col·locar, adossat a la façana principal, el famós molí que amb el temps ha esdevingut una fita urbana important no sols del paisatge urbà del Paral·lel, sinó de la ciutat.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí