Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVI-XVII |
---|
Estil | Gòtic |
Situació |
Plaça de l'Església |
Interès | Especial interès  |
L'origen de l'església de Sant Isidor de la Pera és ben antic. L'any 982 un precepte del rei franc Lotari l'esmenta com a possessió del monestir de Ripoll. A partir del segle XI pertany a la seu gironina. L'edifici actual, d'estil gòtic-renaixentista, va ser iniciat a cavall dels segles XVI i XVII però les obres es van allargar gairebé fins al XVIII. A la llinda de la porta, força desgastada, s'hi pot llegir la data de 1600, a la clau de volta del cor la de 1688 i a la cúpula del campanar la de 1699.
L'edifici té una sola nau, de concepció gòtica, coberta amb volta de creueria i arcs apuntats, amb les claus i les impostes esculpides. Està capçada amb un absis poligonal i té capelles laterals entre els contraforts. La façana principal és renaixentista i està feta amb pedra calcària molt ben escairada. Està coronada amb una galeria d'arquets de mig punt. Té una rosassa central i una portada 2a la romana", amb columnes i frontó triangular. El campanar, amb el tram superior poligonal, arcs apuntats i gàrgoles, és de concepció tardo-gòtica, del segle XVII. De l'interior cal destacar-ne la trona de pedra.
S'hi veneren, a més del patró, els sants Germà, Just, Paulí i Sici -"els quatre sants màrtirs o sants de la Pera"-, martiritzats en temps de Dioclecià i que segons la tradició eren fills del poble.