Monestir de Cellers: l'església
(Torà - Segarra)


Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: PMRMaeyaert, 2009)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: PMRMaeyaert, 2009)

Torà - Monestir de Cellers: cripta

Torà - Monestir de Cellers: cripta (Foto: PMRMaeyaert, 2009)

Torà - Monestir de Cellers

Torà - Monestir de Cellers (Foto: Albert Esteves, 2015)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Camí de Cellers a Pinós
InterèsEspecial interès Interessant
A pocs kilòmetres del petit poble de Cellers, al fons d'una vall isolada, prop d'una riera, trobem el monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, una de les construccions romàniques més interessants i desconegudes de la comarca.

Diu la llegenda que el seu origen respon a la recerca d'un lloc segur per enterrar-hi les despulles dels dos màrtirs, sacrificats en temps de l'emperador Domicià. Trobat aquest lloc, van ser traslladats des de Calahorra i s'hi alçà una església, la qual està certament documentada des de l'any 1038. Al mateix segle s'esmenta la comunitat benedictina que hi tenia cura, que esdevingué un petit priorat depenent, des de 1070, de Sant Serni de Tavèrnoles. La comunitat no degué prosperar gaire perquè al segle XIV el lloc consta com a gairebé deshabitat, per això el comte Joan Ramon de Cardona va menar que les relíquies fossin traslladades a l'altar major de l'església de Sant Miquel de Cardona.

Del conjunt monàstic l'element més important és sens dubte l'església, un singular edifici romànic de planta gairebé quadrada, construït cap a la fi del segle XII o començament del XIII. Es pot dir que sense nau, només una capçalera formada per tres absis, dos d'ells encarats, com si fos un creuer, a més de dues absidioles buidades al mur. La coberta és una cúpula sobre petxines. Sota l'absis principal hi ha l'element més espectacular: una cripta de tres naus i dotze parells de columnes amb capitells esculpits. El portal és de mig punt, amb una arquivolta semicilíndrica sostinguda per dos columnes amb els capitells esculpits L'arquivolta exterior, a mode de guardapols, està ornamentada amb esferes i flors. Una mica més amunt hi ha una finestra de doble esqueixada, flanquejada també per dues columnes amb capitells esculpits.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català