Can Caramany (Castell de l'Alberg) - Corçà

Corçà - Can Caramany (Castell de l'Alberg) (Foto: Albert Esteves, 2015)

Corçà - Can Caramany (Castell de l'Alberg) (Foto: Alberto González Rovira, 2013)

Corçà - Can Caramany (Castell de l'Alberg) (Foto: Albert Esteves, 2015)

Corçà - Can Caramany (Castell de l'Alberg) (Foto: Alberto González Rovira, 2013)

Tipus	Edifici residencial
Període	Segle XVI-XVII
Situació	Carretera C-66, km 14
Interès	Especial interès
Protecció	Bé cultural d'interès nacional (BCIN)

En arribar a Corçà, sorprèn veure al mateix costat de la carretera un gran casal amb dues torres als costats, a mode de castell, amb un extens jardí al seu voltant. Es tracta de Can Caramany, conegut també amb el nom de castell de l'Alberg o Alberc. Hi té adossada la capella de Sant Judes, que conserva un portal renaixentista amb l'escut de la família i la data de 1593, la mateixa època en la qual es va reformar i fortificar l'església parroquial. L'edifici residencial ha estat molt modificat al llarg del temps, especialment als segles XVII i XIX, fins assolir el seu actual aspecte de palau fortificat, envoltat d'un jardí romàntic. Va ser la casa pairal d'una branca de la noble nissaga dels Caramany i després va passar als Granada, quan Blanca de Pujadas i de Caramany es va casa amb Cecilio Granada.

Tanmateix, els orígens del mas cal cercar-los al segle XIV: Els primers senyors documentats són les famílies Sant Miquel, Bas i Ros que se succeeixen en la possessió del castell de l'Alberc de Corçà. La documentació de que es disposa són uns pocs pergamins i un capbreu de Castell d'Empordà, redactat entre 1320 i 1330, i un altre de 1341 on s'especifiquen els drets que posseeix el llinatge sobre el lloc de Corçà. Si be la genealogia amb les dades provinents del fons Caramany no queda aclarida, si que podem veure el seupes. En el capbreu de 1320-1330 trobem 33 confessions, amb terres escampades entre Castell d'Empordà, Peratallada, La Bisbal, Vulpellac i Canapost, un dels qual reconeix la seva condició d'home propi i soliu per estar en possessió d'un mas. Al capbreu de 1341 augmenta el nombre de confessions fins a 72, 63 de les quals confessen terres a Corçà, i el nombre d'homes propis augmenta fins a 14, sense que declarin cap mal ús, per contra declaren estar obligats al servei d'host i cavalcada i guaita, senyal el "castell" de l'Alberg, llavors o antigament, havia tingut funció militar. Hi ha encara altres referències, inconnexes, d'actuacions de diferents personatges cognominats Sant Miquel datades els anys 1348, 1380, 1383 i 1340.

És en el 1500 quan trobem la família Bas relacionada amb el castell de l'Alberc. El primer que s'intitulà senyor fou Joan Bas i Saconomina, casat amb Cecília Vilanova: "ja que lo Alberch de Corçà y senyories directaes de aquell pertanyen a als hereus Bas per compra ne feu Joan Bas a la sra. Isabel Armengol".

A l'any 1698, es pacten capítols matrimonials entre Maria de Caramany i Caramany amb Josep de Ros i de Villerac. Aquest darrer que heretava els béns de Francesc de Bas que havien confluït en els Ros i Villerac, aportava el Castell de l'Alberc, amb el seu molí, a Corçà, juntament amb el mas Vidal que tocava les terres de l'Alberg.

A l'inventari post-mortem dels bens de Salvador de Caramany pres per Josep Francesc de Caramany, amb intervenció del notari de Girona Bonaventura Bou, el dia 1 de maig de 1791 (document guardat a l'Arxiu Caramany), hi consta a Corçà el castell de l'Alberc, amb el seu molí i l'horta.

Informació procedent de Patrimoni i Arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà. Seglex XIII-XX, de Pere Gifre i Santi Soler, editat per l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, vol. 2 de la col·lecció Fontanetum.

Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí

Can Caramany (Castell de l'Alberg)(Corçà - Baix Empordà)

Can Caramany (Castell de l'Alberg)
(Corçà - Baix Empordà)