Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle X a XII |
Situació |
Ctra. GIV-6702, km, 13,2 |
Tot i que no està documentada fins l'any 1426, l'església de Santa Cristina és un edific romànic del segle XII, tot i que la base de l'absis i una part de la nau es corresponen a una edificació més antiga, segurament del segle X. Es fàcil veure la diferent tipologia de l'aparell utilitzat. L'església està formada per una nau rectangular, coberta amb volta lleugerament apuntada, i un absis semicircular un xic ultrapassat. Té dues portes, una al frontis, adovellada, i una altra de rectangular al mur de migdia, ambdues d'època tardana. Al frontis hi ha també una finestra molt estreta, a mode d'espitllera.
Als voltants de l'església s'ha trobat abundants restes d'època romana (tègules, fragments d'àmfora, etc). Això ha fet pensar que prèviament a la capella cristiana hi podia haver hagut un petit temple pagà.
D'aquesta església procedeix el retaule gòtic de Santa Cristina (1450-1500), obra del Mestre d'Olot, conservada al Museu d'Art de Girona.