Poblat Ibèric del Puig de Sant Andreu
(Ullastret - Baix Empordà)

El poblat ibèric d’Ullastret mostra les restes del que fou la tribu ibèrica dels indigets. Iniciat cap a mitjan segle VI aC, ocupava un turó, amb una superfície urbana d’unes 3 ha. El segle IV aC el poblat va ser ampliat, triplicant el seu espai i convertint-se en una veritable ciutat. Estava totalment emmurallada i fortificada, i el seus carrers s’adaptaven a les irregularitats del sòl. També hi havia algunes cases extramurs i, a uns 500 m, un altre petit poblat. El seus habitants vivien bàsicament de l’agricultura i la ramaderia, però també de la mineria i el comerç amb la veïna colònia d’Empúries. Amb l’ocupació romana va arribar la decadència i l’abandonament forçat del lloc, a començament del segle II aC.

Segles després, en època carolíngia, es va construir un castell, que ha deixat algunes restes. Al segles XVI-XVII es va edificar una capella, dedicada a sant Andreu, que posteriorment va esdevenir una masia.

La major part de les restes conservades es corresponen amb el darrer període d’ocupació, cap. Al segle III aC. El Museu d'Ullastret, situat a l'antiga capell, explica la cultura ibèrica a la zona nord-est de Catalunya, a través de les excavacions fetes als jaciments que formen el Conjunt Arqueològic d'Ullastret.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí