Tipus | Castell |
Període | Segle X a XII |
Situació |
Dalt d'un turó, al sud del poble. Accés des del passeig del Castell |
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
De l'antic castell Terçol o de Xetmar, documentat des del segle IX, en resta poca cosa. Cap al segle XVI va ser reconvertit en un gran mas, aprofitant en gran part les estructures medievals del castell. En cara podem veure amb claredat trams de murs amb espitlleres o sageteres que es corresponen al perímetre emmurallat de la fortalesa. Tenia planta rectangular i alguns murs conservats encara assoleixen una alçada de 10 m. i un gruix d'1,3 m. És possible que en el lloc que avui ocupa una torre moderna, situada a la paret nord de la masia, hi hagués a l'edat mitjana una torre circular.
Segons es pot deduir d'un document procedent del monestir de Sant Benet del Bages, el castell va ser fundat per un tal Terçol (probablement un monjo), esmentat com a difunt el 898. Durant el segle X segueix sent conegut com a castro Terciolo. Cap am l'any 1060 pertanyia a Tedmar Mir, i els Tedmar (el cognom dels quals va anar evolucionat a Xetmar i després a Xammar), el van posseir fins a l'any 1229, quan va ser adquirit pel monestir de Santa Maria de l'Estany. A partir del segle XVI, la propietat del castell va passar per les mans de diferents famílies, com els Guàrdia, Tost, Maresch i, més recentment, Barraquer, Oller i Anzizu.