Torre Llobeta
(Barcelona | Vilapicina - Torre Llobeta - Barcelonès)


Barcelona - Torre Llobeta

Barcelona - Torre Llobeta (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Llobeta

Barcelona - Torre Llobeta (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Llobeta

Barcelona - Torre Llobeta (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Llobeta

Barcelona - Torre Llobeta (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Llobeta

Barcelona - Torre Llobeta (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Llobeta

Barcelona - Torre Llobeta (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Llobeta

Barcelona - Torre Llobeta (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Vista general Torre Llobeta

Vista general Torre Llobeta (Foto: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. MDC, 1928)

Barcelona - Torre Llobeta (del llibre <i>La Masia Catalana -J.Gibert-1947)</i>

Barcelona - Torre Llobeta (del llibre La Masia Catalana -J.Gibert-1947)



TipusMasia
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilGòtic
Situació Santa Fe, 2
InterèsEspecial interès Interessant
La Torre Llobeta, construïda al segle XV, és una gran casa senyorial convertida posteriorment en masia. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb pati interior i escala. A l'exterior destaquen els grans finestrals gòtics decorats -amb decoració flamígera, geminats o de ferradura- i la porta ogival, així com alguns elements del pati, tot incorporat aquí al principi del segle XX per l'arquitecte Pere Falqués i provinent de diversos edificis antics enderrocats en el segle anterior, com el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

Fou objecte de llargues disputes hereditàries entre tres famílies: els Sapila, els Argensola i els Sagarriga. L'any 1877, els propietaris són, finalment, els Comas d'Argemir. Segueixen els trasbalsos amb el nou segle: parcel·lació de la finca i venda d'una part, expropiació i ocupacions per part dels bàndols de la guerra... fins a l'any 1945 en el qual s'acorda dedicar-la a habitatge social i neix el polígon de Torre Llobeta, onze blocs dissenyats per l'arquitecte Pere Ricart Biot.

Mentrestant, la gran casa es va deteriorant fins al punt d'iniciar-se un debat sobre enderrocar-la o conservar-la. Finalment, s'opta pel segon i després de la restauració, el 1983 reneix com a Centre Cívic.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català